El Cànnabis ha d’estar lliure de residus i contaminants que puguin suposar un risc greu per a la salut, tant a curt com a llarg termini. Durant tot el procés de producció, que va des del cultiu fins a l’envasament, les plantes poden estar exposades a diversos tipus de contaminants químics i microbiològics que cal evitar.
Contaminants químics. Els metalls pesants
Alguns metalls pesants que poden trobar-se als vegetals conreats i, en particular, al Cànnabis, són el plom, el cadmi, el mercuri i el crom. Aquests metalls s’acumulen en diferents parts de l’organisme humà, que triga molt a eliminar-los. Quan s’assoleixen certs nivells d’aquests tòxics, es produeixen desequilibris metabòlics per l’enverinament. Per exemple, la intoxicació per plom es denomina saturnisme i es caracteritza per una acumulació d’aquest metall a la sang, els teixits tous i els ossos que provoca determinats desordres fisiològics i que pot arribar a causar la mort.
No totes les plantes toleren el conreu en altes concentracions d’aquests contaminants. No obstant això, la planta de Cànnabis hi és bastant resistent. Aquesta propietat, afegida a un creixement ràpid, ha fet que el cànem hagi estat estudiat per a l’ús en fitoremediació. La fitoremediació consisteix a conrear plantes en terrenys contaminats de manera que absorbeixin els metalls pensants i altres contaminants, produint una descontaminació del sòl. El tractament posterior d’aquests vegetals permet l’eliminació controlada dels contaminants. També poden usar-se com a matèria primera per fabricar certs productes no destinats a ser consumits. S’ha demostrat la capacitat de la planta del Cànnabis en absorbir cesi radioactiu.
L’acumulació en les plantes d’aquests metalls pesants es deu al cultiu en terrenys contaminats, a l’ús d’aigües contaminades o l’aplicació de fertilitzants de baixa qualitat.
Alguns contaminants químics no metalls. Arsènic, nitrats i nitrits
Penicillium. Imatge cedida per Peter Halasz
La contaminació de l’aigua per arsènic és molt més comuna del que pensem. De fet, hi ha diverses zones d’Espanya que presenten aigües contaminades amb arsènic. El cas més recent es va produir a Galícia, on una antiga explotació minera d’or va causar la contaminació de les aigües amb arsènic. L’or d’aquestes mines forma part de l’arsenopirita, que és polvoritzada i rentada per aïllar aquest metall tan preat. El consum d’arsènic es relaciona amb el càncer de pell i altres malalties. Les plantes absorbeixen de forma natural l’arsènic que acumulen als teixits, per la qual cosa cal evitar utilitzar aigües subterrànies o pous en els quals desconeixem si hi ha presència d’aquest element. Els sòls també poden estar contaminats amb arsènic.
Els nitrits són una forma en la qual el nitrogen és present als vegetals. Els conreus requereixen certes quantitats de nitrogen per a un creixement correcte. Quan apliquem adobs amb nitrogen orgànic, aquest es transforma en el sòl en amoni, nitrits i nitrats en el procés denominat nitrificació. Una gran part del nitrogen que apliquem a les nostres plantes és absorbit en forma de nitrats, tot i que també poden absorbir quantitats importants d’amoni i de nitrits.
Quan els nitrats entren al nostre organisme, una part poden arribar a transformar-se en nitrits. La combinació de nitrit amb certes amines orgàniques pot donar lloc a nitrosamines, substàncies amb un alt poder cancerigen.
Toxines biològiques
Oïdi rosa. Imatge cedida
per la Truman State University
Dins dels contaminants químics orgànics ens trobem amb les toxines d’origen biològic, que són les produïdes per microorganismes (fongs i bacteris). Alguns bacteris tenen aquestes toxines a la membrana cel·lular i s’anomenen endotoxines.
En el cas dels fongs parlem de micotoxines i solen ser substàncies que són segregades per aquests microorganismes.
Residus de pesticides
El Cànnabis destinat al consum no hauria de contenir residus de pesticides. Existeix la creença que n’hi ha prou de respectar el termini de seguretat que marca l’envàs del pesticida i que no quedarà cap residu a la planta. Això no ha de ser cert necessàriament.
En els insecticides químics sempre apareix una llista de conreus autoritzats a l’envàs, en la qual s’especifica els conreus en els quals es pot aplicar el pesticida. El motiu que no es pugui aplicar a altres conreus és el límit màxim de residus. En funció de l’espècie vegetal que ha estat tractada amb el mateix producte insecticida, la quantitat de residus en el producte final por variar.
En el cas del Cànnabis, no hi ha estudis que indiquin quina és la quantitat de residus que queden després d’haver aplicat un insecticida determinat. D’aquesta manera, no sabem quant residu podem arribar a ingerir. El termini de seguretat que figura a l’etiqueta no és aplicable al Cànnabis perquè només és aplicable als conreus autoritzats que s’hi indiquen.
Contaminants biològics
Són els microorganismes (bacteris, fongs i llevats) que poden trobar-se al producte final.
Durant el conreu, les plantes poden desenvolupar diversos patògens vegetals, principalment fongs. No obstant això, aquests fongs que només ataquen espècies vegetals no solen ser patògens d’éssers humans, però inhalar-los o inhalar-ne les espores pot provocar reaccions al·lèrgiques greus. Existeix una malaltia denominada cannabinosi que és específica de les persones que treballen amb fibres de cànem i que n’inhalen les partícules que hi ha suspeses a l’ambient. El símptoma principal és una insuficiència respiratòria important. Alguns investigadors assenyalen els microorganismes que poden ser presents en aquestes partícules com els responsables d’aquesta malaltia. Hi ha alguns patògens vegetals que produeixen toxines com, per exemple, el Trichothecium roseum o oïdi rosa. Un producte final destinat a ser consumit hauria de contenir la menor quantitat possible de restes d’aquests patògens vegetals.
Als EUA es va realitzar un estudi per comprovar quins tipus de microorganismes es trobaven a l’ambient dels cultius d’interior de Cànnabis. Els resultats van mostrar que hi havia fins a 100 vegades més espores de fongs del gènere Penicillium en l’ambient dels cultius d’interior que en els d’exterior. Aquest fong es troba principalment a la terra i els substrats, però les espores poden ser alliberades fàcilment a l’ambient. Tot i que alguns fongs d’aquest gènere s’empren en la fabricació de formatges, d’altres produeixen toxines que poden causar danys greus a la salut. També van trobar que la manipulació de la collita per a la manicuració, l’assecament, etc. provocava un alliberament d’espores que podia arribar a assolir una concentració de fins a 500.000 espores per metre quadrat. Els investigadors de l’estudi recomanen l’ús de mascaretes durant la manipulació de la collita perquè aquesta elevada concentració d’espores pot provocar reaccions al·lèrgiques i hipersensibilitat als operaris [1].
Escherichia coli
Alguns microorganismes contaminants
Escherichia coli. Es tracta d’un bacteri que principalment es troba als intestins i les defecacions dels animals. Tot i que hi ha una gran quantitat de soques que no són patogèniques, moltes altres poden causar malalties i diarrees greus. També hi ha soques que produeixen toxines.
En trobar-se a les defecacions animals, també són presents a la femta, el compost i els adobs que es fabriquen amb aquestes. Per tant, una via de contaminació amb aquest bacteri és el contacte de la planta amb aquest tipus d’adobs, ja sigui perquè la planta hi entra en contacte quan els apliquem o perquè, quan la tallem, la dipositem sobre la terra que ha estat adobada prèviament amb aquests adobs.
També pot provocar la contaminació el contacte amb defecacions d’animals domèstics, com gossos, gats i ratolins. La manipulació del producte amb les mans brutes també pot ser una via de contaminació.
Gènere Salmonella. Com en el cas de l’E. coli, es tracta d’enterobacteris que es troben a les femtes dels animals. Hi ha diverses soques que causen malalties greus en l’ésser humà. Existeixen casos d’intoxicacions per Salmonella causada per marihuana contaminada, com va ocórrer l’any 1981 als EUA, quan es van registrar 85 casos d’enteritis provocada per Salmonella. D’aquests 85 casos, el 71% havia estat en contacte amb marihuana que després de ser analitzada va donar positiu en Salmonella munchen [2].
Tant l’E. coli com la Salmonella són bacteris que han d’arribar al tracte digestiu per causar la infecció. Per tant, en cas d’utilitzar el Cànnabis ingerit o en infusió, el risc és immediat. Per als que la consumeixen inhalada, el major risc resideix en la manipulació del Cànnabis contaminat, per exemple, quan esmicolem la matèria vegetal per elaborar la cigarreta. En aquest cas, els dits queden impregnats del bacteri, de manera que, si després toquem algun aliment o ens portem les mans a la boca sense rentar-nos-les abans, el risc d’infecció és alt.
Salmonella
Gènere Aspergillus. Aquests fongs són dels més perillosos que podem trobar, no només per la capacitat de desenvolupar-se a l’interior de l’organisme, sinó per la producció de micotoxines amb un elevat poder cancerigen denominades aflatoxines. És un fong que es troba a tot arreu i les espores del qual respirem contínuament. Això, en general, no causa cap tipus de problema, però en persones sensibles o amb certes patologies que causen un debilitament del sistema immunològic pot causar la malaltia denominada aspergil·losi. Aquesta malaltia fa que el fong comenci a créixer als pulmons i l’organisme el recobreixi de cèl·lules, fet que provoca una massa anomenada aspergil·loma que acaba afectant els òrgans.
S’han reportat casos d’aspergil·losi en consumidors de marihuana perquè les espores s’inhalen amb facilitat en cada pipada. Aquest fong es desenvolupa, principalment, sobre Cànnabis que conté un alt grau d’humitat o que ha estat emmagatzemat en condicions elevades d’humitat i calor.
