Per José Carlos Bouso
és psicòleg clínic i doctor en Farmacologia. Les seves àrees d'interés són la psicofarmacologia i les propietats terapèutiques dels entactogens, els psicodèlics i el cànnabis. Ha realitzat investigació terapèutica amb MDMA, investigació farmacològica amb diferents substànicesd d'origen tan vegetal com sintètic, així com estudis dels efectes neuropsicològics a llarg termini de substàncies com el cànnabis, l'ayahuasca i la cocaina. És autor del llibre "Qué son las drogas de síntesis", i co-autor de “¿La marihuana como medicamento? Los usos médicos y terapéuticos del cannabis y los cannabinoides" i de "Ayahuasca y salud". Les seves investigacions s'han publicat a revistes científiques. Actualment, és Director de Projectes Científics de la Fundación ICEERS.
El nombre de participants que ha iniciat l'estudi al llarg dels últims 2 anys s'eleva fins a 119. Fins a dia d'avui s'han recopilat dades de 64 persones, pel que continuarem reclutant voluntaris.
Respecte a l'elevat nombre d'abandonaments, cal a dir que es localitzen majoritàriament en el temps que transcorre entre la primera i la segona evaluació, on ha estat enregistrada una tasa d'abandonament del 53%. Com es va apuntar en l'informe previ, es pensa que la causa de les renúncies pot ésser la duració dels qüestionaris (entre 30-40 minuts), que es repeteixen de manera rutinària al llarg dels anys, i que sabem és considerada com a excessiva per a alguns dels participants. Probablement per aquest motiu sigui possible observar com la tasa d'abandonament es normalitza a partir de la segona evaluació, després de que els participants hagin passat pel filtre de motivació inicial, el qual suposa per a ells haver conegut la tasca que hauran de dur a terme cada 4 mesos.
L'espectre d'enfermetats que composen la nostra mostra ha canviat lleugerament en els últims 6 mesos, la majoría dels casos nous que s'han sumat a l´estudi els composen pacients epilèptics, pel que l'epilèpsia passa de ser la quarta patología més freqüent a la nostra mostra a ser la segona, únicament superada en freqüència pel VIH/VIH+, tal i com mostra la figura. Els qüestionaris administrats en cada fase pretenen recopilar informació tant dels aspectes relacionats amb la qualitat de vida general del pacient com d'aquells altres que s´hi relacionen concretament amb el curs i l'evolució de l'enfermetat per la qual s'acut al cannabis. Fent un repàs lleuger i no analític de les respostes que s'han anat enregistrant fins ara, pot dir- se que la millora subjectiva de la qualitat de vida lligada al tractament amb cannabis no sempre ve donada per mecanismes d'acció terapèutics que incideixen directament en l'enfermetat, sinò que és comú que dita millora en la qualitat de vida vingui donada per altres efectes freqüentment atribuïts al cannabis i que ajudin a lluitar amb l'enfermetat. Per exemple, els efectes prosocials, la milloría en la conciliació de la son, l'estimulació de l'apetit, la reducció de l'ansietat i l'optimisme enfront la vida, entre d'altres. Aquests efectes positius del consum de cannabis han estat extrets de les respostes sobre efectes positius en un altre estudi sobre indicadors psicosocials de consum de cannabis que la fundació ICEERS està desenvolupant en l'actualitat.
En el tractament de l'epilèpsia, segons les entrevistes dutes a terme, el cannabis contribueix en la millora de la qualitat de vida principalment per mitjà de la reducció de l'expressió simptomatològica de la patología, és a dir, a través de la reducció del nombre d'atacs epilèptics, i en menor mesura a través de la promoció d'una emocionalitat positiva i de proporcionar una visió més optimista. Pot succeïr al contrari en altres patologíes, on els efectes positius que tinguin un major impacte en la qualitat de vida es relacionin amb variables psicològiques i l'efecte que tingui el cannabis sobre la simptomatología de l'enfermetat que es tracti sigui mínim.
Actualment comencem a tenir dades longitudinals dels primers participants que arriben als 20 mesos des de l'inici de l'estudi, amb la qual cosa pròximament podran dur- se a terme les primeres anàlisi i la presentació de resultats preeliminars.
Igualment, seguim el procés de reclutament de nous participants, per la qual cosa si estàs interessat en col.laborar amb nosaltres pots enviar un correu electrònic a: research@iceers.org
