Per José Carlos Bouso
és psicòleg clínic i doctor en Farmacologia. Les seves àrees d'interés són la psicofarmacologia i les propietats terapèutiques dels entactogens, els psicodèlics i el cànnabis. Ha realitzat investigació terapèutica amb MDMA, investigació farmacològica amb diferents substànicesd d'origen tan vegetal com sintètic, així com estudis dels efectes neuropsicològics a llarg termini de substàncies com el cànnabis, l'ayahuasca i la cocaina. És autor del llibre "Qué son las drogas de síntesis", i co-autor de “¿La marihuana como medicamento? Los usos médicos y terapéuticos del cannabis y los cannabinoides" i de "Ayahuasca y salud". Les seves investigacions s'han publicat a revistes científiques. Actualment, és Director de Projectes Científics de la Fundación ICEERS.
El cànnabis és probablement la primera planta que l’ésser humà ha cultivat intencionadament per motius que no són alimentaris, sinó per les seves qualitats com a font de fibra per a fabricar roba, cordes o paper (la primera bíblia es va imprimir en paper de cànem i les espelmes que van portar Colom a Amèrica estaven fetes amb fibra de cànem) i, sobretot, per les propietats mèdiques. L’ús de la planta del cànnabis com a font de medicines és mil·lenari. No obstant això, per diferents qüestions de tipus mèdic i polític, a principis del segle passat l’ús mèdic va anar perdent vigència, per ressorgir de manera clara, persistent i amb raons evidents per fer-se un lloc dins de la farmacopea actual i, definitivament, establir-se.
Això es va deure al descobriment, fa ja més de 20 anys, del sistema cannabinoide endogen. Fins llavors, es desconeixia com el cànnabis produïa els efectes tant psicoactius com terapèutics. El descobriment de l’anandamida, un endocannabinoide endogen, i, després, d’altres endocannabinoides, així com dels receptors sobre els que aquests actuen, va obrir l’interessant camí que avui dia ja ha donat lloc a l’aparició de milers d’articles científics sobre el funcionament del sistema cannabinoide endogen. Tots els animals tenim dins el nostre organisme un sistema de senyals bioquímic regit per substàncies i receptors cannabinoides, la principal funció del qual és regular l’homeòstasi de l’organisme, és a dir, permetre que, quan aquest pateix una alteració fisiològica, aquesta alteració pugui ser corregida ràpidament. En condicions fisiològiques normals, els nostres cannabinoides endògens fan aquesta funció. Però quan l’alteració es prou important com perquè els nostres cannabinoides endògens siguin incapaços de corregir-la, la utilització de cannabinoides exògens (com la marihuana, els derivats de la planta del cànnabis o diferents cannabinoides tant herbals —fitocannabinoides— com sintètics) poden ajudar l’organisme a recuperar l’homeòstasi natural.
El potencial terapèutic del cànnabis i dels cannabinoides és tan divers i versàtil a causa de l’àmplia distribució que tenen els receptors cannabinoides al nostre organisme. Són especialment presents al cervell, i d’això la seva utilitat en nombroses malalties cerebrals, com per exemple les demències i altres trastorns neurodegeneratius, i en el sistema immunitari, la funció del qual és protegir l’organisme d’agents patògens externs i, sobretot, “interns”: De vegades el sistema immunitari té una activitat anormalment exagerada, fet que dóna lloc a malalties autoimmunitàries on les cèl·lules immunitàries encarregades de defensar l’organisme, per raons encara desconegudes, l’ataquen, com és el cas de la colitis ulcerosa o l’esclerosi múltiple. En aquest sentit, els cannabinoides ajuden a regular l’activitat del sistema immunitari.
La medicina actual segueix mirant amb recel la utilització terapèutica del cànnabis i dels cannabinoides. Les raons per a això són complexes i inclouen motius sociopolítics i també d’índole científica. És cert que ja existeixen fàrmacs igual o més eficaços que el cànnabis per tractar les malalties per a les quals és útil. Tot i així, i malgrat les condicions de prohibició en què se segueix trobant la planta del cànnabis, molts malalts segueixen optant per utilitzar-lo, tot i haver de carregar amb l’estigma de no poder disposar de canals oficials de compra i recórrer a circuits de venda més o menys clandestins.
En l’estudi que estem desenvolupant des de la Fundación ICEERS, amb el patrocini de la Fundación CANNA, l’ajuda econòmica d’algunes associacions de cànnabis i, en el passat, també de la Fundació Alchimia, treballem la hipòtesi que, si els pacients fan ús del cànnabis, no és tant per l’alleujament dels símptomes que els produeix (que també), sinó, principalment, perquè els permet portar una millor qualitat de vida.
La qualitat de vida és el terme mèdic que s’empra per referir-se a la condició subjectiva dels pacients que els permet realitzar les activitats quotidianes de la manera més funcional i amb menor sofriment físic i psicològic possible. EL Dr. Franjo Grotenhermen ho expressa molt clarament al seu llibre Cannabis como medicamento quan diu: “L’alteració temporal de l’estat d’ànim, el distanciament davant el dolor i el sofriment o l’obtenció artificial d’una sensació de felicitat tenen sentit quan es tracta de malalties greus, doncs dóna força als malalts i la seva vida pren valor per si mateixa” (p. 111).
Actualment hi ha més de 100 assajos clínics que aborden diferents efectes terapèutics del cànnabis en el tractament de diverses malalties per les quals han passat milers de pacients. Això no obstant, la majoria d’aquests estudis se centren en el control i l’eficàcia del tractament dels símptomes i pocs s’ocupen de variables tan importants com la qualitat de vida, potser l’aspecte més fonamental avui dia en el que es denomina “medicina centrada en el pacient”, on el centre d’atenció clínica es dirigeix al pacient més que a la malaltia. A més, els estudis realitzats fins ara contemplen un temps limitat d’administració de cannabinoides, que pot anar de les poques setmanes fins als 3 mesos, però es desconeix com influeix a llarg termini el cànnabis, quelcom difícil d’analitzar en assajos clínics i que només pot investigar-se mitjançant estudis de seguiment a llarg termini.
Aquestes són les raons que ens han conduït a plantejar un estudi que té com a objectiu principal avaluar l’efecte del cànnabis sobre la qualitat de vida al llarg dels anys en la vida de les persones que el fan servir com a automedicació. Com que el cànnabis no es pot aconseguir per canals de distribució oficial, els pacients que el fan servir ho acostumen a fer amb cap o molt poca supervisió mèdica (existeixen associacions d’usuaris de cànnabis que compten amb gabinets mèdics, però això encara és més l’excepció que la norma). Poder tenir un millor coneixement dels efectes a llarg termini, tant mèdics com de possibles efectes adversos, és un altre dels objectius d’aquest estudi.
Estudi de qualitat de vida
Fins ara, s’han donat d’alta al nostre estudi 112 pacients, 47 dels quals es troben en actiu. La participació en l’estudi requereix que els pacients omplin una sèrie de qüestionaris que pregunten sobre els seus símptomes, sobre diferents aspectes de la seva qualitat de vida, així com del tipus de cànnabis que fan servir, les vies d’administració, els patrons específics de consum, la medicació concomitant, etc. Es triga entre 30 i 40 minuts en omplir el qüestionari i cal fer-ho cada 4 mesos durant 2 anys, quelcom que molts pacients consideren extenuant, principal motiu de l’índex baix de resposta. La recollida de dades científiques per poder estudiar-ne l’evolució al llarg del temps requereix aquests processos rutinaris (i avorrits), per la qual cosa la motivació dels voluntaris ha de ser alta. Quelcom que, desafortunadament, no ocorre. També recollim mostres de cabell cada 4 mesos, amb l’objectiu d’analitzar diferents cannabinoides i poder posar en relació els mesuraments de símptomes amb els cannabinoides emprats pels pacients. Ja tenim, però, pacients que es troben en l’any de participació a l’estudi i a finals d’any esperem tenir ja tancada la mostra final, que prevèiem de 200 pacients inicialment, però que, desafortunadament, serà menor, potser perquè als clubs i les associacions cannàbics hi ha menys socis terapèutics dels que preveiem. Esperem arribar a 100. Gràcies al recolzament, principalment, de federacions com la CATFAC, o d’associacions com la CATA de Saragossa, principals fonts de pacients actualment, i d’altres, aquest estudi pot seguir endavant pel que fa al reclutament de voluntaris.
Al gràfic es poden veure les patologies que actualment formen la mostra del nostres estudi. Amb aquest estudi esperem poder seguir aprofundint en les qualitats terapèutiques del cànnabis. Aquest cop no només pel que fa a la seva capacitat per a modular la simptomatologia de les malalties (que també), sinó en com beneficia subjectivament els pacients i els permet una millora de la qualitat de vida.
