Per Raquel Peyraube
és Doctora en Medicina i especialista en l'Ús Problemàtic de Drogues, amb formació de Psiquiatria, Toxicologia, Psicoteràpia Psicoanalítica, en temes d'infància, adolescència i exclusió social, i compta amb 28 anys d'experiència. Al llarg de l'acompliment de la seva professió ha contribuït en capacitació, prevenció, tractament i reducció de danys, incloent desenvolupaments teòrics i metodològics innovadors amb èmfasi en qüestions ètiques. ExDirectora Clínica de ICEERS, a l'actualitat és assessora ad hoc de la Secretaria Nacional de Drogues d'Uruguai a la reforma de la política pública de drogues i de l'Institut de Regulació i Control del Cànnabis. És investigadora clínica i membre d'equips d'investigació per el monitoreig de la llei a l'Uruguai. Integra diversos comitès científics internacionals i és membre de la IACM (International Association for Cannabinoid Medicines). Actualment, dedicada al desenvolupament d'assajos clínics, a l'educació mèdica en cànnabis medicinal, la difussió d'informació i consultories per a la Reforma de las Polítiques de Drogues a diversos països.
El 20 de desembre de 2013 es va promulgar la Llei 19.172 a l'Uruguai, que legalitza el Cànnabis per a tots el usos: adult -comunament i mal anomenat recreatiu-, industrial, medicinal i científic. A partir d'aquest moment l'Uruguai es posiciona com el primer -i, fins a la present, l'únic- país al món que té una política de regulació lícita del Cànnabis a nivell nacional i per a totes les seves aplicacions. Un altre aspecte que fa el model regulatori de l'Uruguai únic al món és la definició dels pilars sobre els quals s'ha elaborat aquesta llei: Salut Pública, Drets Humans i Seguretat Interna.
A partir del moment en què es va promulgar la llei, l'Institut de Regulació i Control del Cànnabis (IRCCA www.ircca.gub.uy) en coordinació amb la Junta Nacional de Drogues (JND www.infodrogas.gub.uy) van començar a treballar en la seva implementació, encara que més lentament del que la població i el país necessiten. Igualment, es va coordinar amb els ministeris i secretaries de l'estat les competències dels quals travessen la implementació.
Actualment ja hi ha diversos projectes de producció de cànem industrial, amb gairebé 5.000 persones registrades per a l'autocultiu i gairebé dues desenes de clubs de membres; la compra de Cànnabis a les farmàcies, serà una realitat a partir del mes d'agost d'aquest any, atès que la producció pels llicenciataris està prevista per a aquestes dates.
La manca d'antecedents en el món, la necessitat de capacitar persones per aconseguir el funcionament d'aquest complex sistema, les discrepàncies polítiques i el fet que la implementació tingui lloc en ple canvi de govern són algunes de les raons que el procés no es desenvolupi amb més rapidesa.
La societat civil no va estar absent del procés d'implementació. Al costat del Ministeri de l'Interior vàrem dissenyar un protocol d'intervenció policial d'acord amb la nova llei, amb la intenció de protegir els nous drets de cultivadors i clubs.
Pel que fa al Cànnabis d'ús medicinal i científic aquest retard ha estat encara més gran. Amb data 4 de febrer de 2015, un any i dos mesos després de la promulgació de la llei, el Ministeri de Salut Pública (MSP) va fer públic el decret reglamentari per a aquests fins. Entre d'altres coses, aquest decret estableix que només els metges matriculats podran prescriure Cànnabis d'ús mèdic seguint la normativa vigent per a la prescripció de substàncies psicotròpiques, tant en el cas d'especialitats vegetals com en el de farmacèutiques, i que la comercialització de Cànnabis d'ús medicinal només es realitzarà a través de les farmàcies de 5a (drogueries majoristes), 2a (farmàcies dels hospitals, de les clíniques i centres de salut) i 1ª categories (farmàcies de venda al carrer per al públic general). No obstant això, encara no hi ha un sol producte de qualitat farmacèutica en el mercat.
En aquest context, a partir de la publicació de decret del MSP, els metges van manifestar la inquietud que no es trobaven preparats per a la prescripció d'aquests productes. Aquesta inquietud va ser recollida pel Sindicat Mèdic de l'Uruguai (SMU www.sermedico.com.uy/el-smu), el qual va demanar ajuda a la Dra. Julia Galzerano, membre de l'organització i referent en temes drogues i HIV-SIDA a Uruguai, qui, alhora, va suggerir que s'em convoqués per a treballar juntes en el projecte, per la meva tasca realitzada en l'àrea d'estudis del Cànnabis, tant en el desenvolupament de protocols d'investigació clínica amb Cànnabis medicinal, com pel meu exercici clínic en aquest camp i la meva participació en la preparació de la Llei 19.172.
A partir d'aquest moment, la Dra. Galzerano i jo vàrem començar a definir el disseny i l'estratègia d'implementació, aprovats per unanimitat per la Direcció Executiva del SMU, donant lloc al posicionament de SMU i ICEERS com les institucions organitzadores del projecte juntament amb el nostre recolzament com a coordinadores executiva i acadèmica del 1er Curs de Medicina Cannàbica de l'Uruguai.
L'objectiu fonamental del curs era capacitar a metges, practicants interns, residents i infermers, i començar a preparar-se per a la prescripció. Prescriure suposa quelcom més que el fet d'aprendre els aspectes farmacològics, les dosis i les interaccions. Aquest és el començament, després s'anirà sumant l'aprenentatge a través de l'experiència clínica.
Però també teníem altres objectius en funció d'alguns fets:
- l'existència d'un nombre important de col·legues amb escassa o cap informació científica rigorosa, i encara en oposició a l'ús del Cànnabis i els cannabinoides com a substàncies segures i eficaces per al tractament de patologies severes i freqüents;
- l'existència d'alguns col·legues que havien començat a incursionar en aquesta pràctica, però encara com a casos aïllats;
- l'absència en els programes oficials de la Facultat de Medicina de l'estudi del sistema endocannabinoide i els cannabinoides, tot i que el THC va ser descobert l'any 1964, 20 anys després la seva interacció amb els receptors del sistema endocannabinoide, i l'any 1992 el descobriment de l'anandamida, un dels endocannabinoides del cos humà;
- i finalment la necessitat de comptar amb una massa crítica del col·lectiu mèdic per avançar en la implementació.
Atès aquest escenari, la Dra. Galzerano i jo vàrem començar a buscar la creació d'un grup de metges que compartissin una formació d'excel·lència per a establir un estàndard de praxi mèdica en aquest camp, i així contribuir a que els pacients evitessin les pràctiques pseudo-xamàniques , o com jo les anomeno, "xamanisme cannàbic occidentalitzat".
Addicionalment, preteníem que el curs es constituís en una experiència pilot que establís les bases per començar a pensar en una formació de postgrau, amb l'esperança que en el futur hi hagi la Medicina Cannàbica o Cannabinologia com una especialitat més de la Medicina.
Finalment, la nostra intenció era també promoure la participació activa dels integrants del curs com a membres de la col·lectivitat mèdica, per lluitar pel respecte del dret dels pacients a l'accés a productes estandarditzats, amb control de qualitat i econòmicament assequibles, com a part de l'arsenal terapèutic dels metges i de la farmacopea oficial, de manera que estiguin subvencionats igual que altres medicaments, pel Sistema Nacional Integrat de Salut (www.msp.gub.uy/sites/default/files/18.211.pdf).
Per complir amb el més alt estàndard acadèmic, vàrem reclutar a investigadors i clínics de prestigiosos centres i universitats amb experiència. Calia acostar, de la mà dels propis autors, la "altra biblioteca", aquesta biblioteca no difosa durant el règim de prohibició del Cànnabis.
El projecte suposava un esforç econòmic que el SMU no podria afrontar tot sol, pel que vàrem buscar suport en altres organitzacions, suport que va venir de la mà de la JND, el MSP, el IRCCA, la Facultat de Medicina de la Universitat de la República , el Col·legi Mèdic i l'Oficina Panamericana de la Salut (OEA).
La International Association for Cannabinoid Medicines (IACM www.cannabis-med.org) va donar el seu suport acadèmic en reconeixement al nivell de la proposta, tant pel disseny del programa i els continguts pautats, com pels docents internacionals convidats, molts dels quals són membres de la IACM, de la qual també en sóc part.
El suport financer va ser proporcionat pel propi SMU, la JND i Phytoplant Research (www.phytoplant.es/phytoplant-research-sl-es/) com a principals patrocinadors, als que es van sumar l' IRCCA, Fundació CANNA (www.fundacion-canna.es) i Expocannabis Uruguai (www.expocannabis.uy). Amb això vàrem aconseguir cobrir la majoria dels costos del projecte i permetre'ns establir una matrícula de cost assequible, així com oferir beques del 100% a col·legues de baixos recursos i residents. Restem sincerament
agraïdes a tots ells per haver confiat en nosaltres, fonamentalment per la gent que busca aliviar les dolències per a qui la medicina i tractaments convencionals no tenen respostes eficaces.
El contingent va ser limitat a 120 participants amb prioritat per als metges uruguaians, el que va suposar que molts interessats, provinents fins i tot d'altres països llatinoamericans, quedessin fora del curs.
Es va crear un lloc web (www.smu.org.uy/cmc) en el qual es pot veure el programa, els docents convidats i amfitrions nacionals amb les seves biografies, els llibres acadèmics recomanats i els suports. Els professionals inscrits tenen a més accés amb el seu nom d'usuari i contrasenya a les presentacions i bibliografia específica enviada pels professors sobre cada tema.
El curs es va posar en marxa el 23 d'abril d'aquest mateix any i està sent un veritable èxit. Fins i tot alguns professors associats i adjunts de la Facultat de Medicina ens han honrat registrant-se en qualitat de participants.
Pel que fa al programa, aquest s'organitza en sis mòduls que abasten des de les característiques de la planta i els seus components actius, la producció per a ús medicinal i control de qualitat, passant pel sistema endocannabinoide, la farmacologia dels cannabinoides, formulacions, productes i prescripció, fins als mòduls d'enfocament més clínic, en els quals s'aborden les diferents patologies en les que els cannabinoides han demostrat beneficis en base a evidència de qualitat alta i mitjana, així com alguns usos mèdics potencials que poden inferir a partir de la investigació preclínica. Els mòduls clínics aborden malalties neurològiques, trastorns de salut mental i addiccions, dolor, càncer i cures pal·liatives, patologies inflamatòries i autoimmunes, i patologies de la pell. Els aspectes ètics de la recerca i la clínica, i el decret reglamentari del Cànnabis medicinal també estan inclosos.
La metodologia escollida per a les classes és la conferència moderada interactiva, de manera que sigui possible l'intercanvi entre docents i participants, es puguin resoldre dubtes i respondre a inquietuds, així com fer les aportacions des de l'experiència i el coneixement nacional. En l'última jornada té lloc un taller per a la presentació de casos clínics coordinat per la Dra. Julia Galzerano i jo mateixa. S'apliquen formularis d'avaluació pre i post-curs.
La llista de convidats internacionals, als que estem profundament agraïdes, inclou (per ordre de participació) als Drs. Arno Hazekamp, Xavier Nadal, Carlos Ferreiro, Roger Pertwee, Ethan Russo, José Carlos Bouso, Kirsten Müller-Vahl, Marcel Bonn- Miller, Eliot L. Gardner, Manuel Guzmán, Mark Ware, Donald Abrams i Tamas Biro, i la Sra. Heather Jackson. Un veritable equip de somni.
Igualment agraïm la participació de la Dra. Leticia Cuñetti i el Llic. August Vitale, conferenciants nacionals ocupats dels aspectes ètics i la regulació nacional, així com la dels amfitrions i moderadors nacionals per haver-nos acompanyat i prestigiar el curs amb la seva presència.
Només queda comentar alguns resultats que ja estem recollint.
D'una banda, la crítica positiva i el reconeixement dels convidats internacionals ha estat molt reconfortant, i ha reafirmat la nostra convicció i l'esperit amb què va ser dissenyat aquest curs.
No obstant això, potser el més important han estat els comentaris dels nostres col·legues participants. Tots coincideixen que poques vegades se sol veure un curs amb un nivell acadèmic tan alt i homogeni que a més superi tan àmpliament les expectatives, motivant fins i tot algunes iniciatives per part dels participants com l'interès de mantenir l'espai de formació per a continuar estudiant, o la voluntat d'emprendre accions com a col·lectiu per a agilitzar la implementació del decret, a través de la flexibilització de l'accés dels pacients a productes de Cànnabis medicinal de qualitat farmacèutica.
Alguns participants docents de la Facultat de Medicina han començat a incloure en les seves classes la informació que han rebut. Per la seva banda, l'Escola de Graduats de la Facultat de Medicina ha donat el seu reconeixement al curs, el que d'alguna manera és la "certificació" de la seva qualitat acadèmica a nivell nacional.
Per tot això, la Dra. Julia Galzerano i jo vam entendre que era el moment de convocar els col·legues del curs a una reunió per constituir la Societat de Medicina Cannàbica d'Uruguai (SMCU).
Ja podem afirmar que el full de ruta traçat per al projecte es ve recorrent satisfactòriament. Després de tants anys de lluita per la reforma de les polítiques de drogues cap a unes polítiques més humanes i sensates, amb la consegüent marginació per part del col·lectiu mèdic i fortes crítiques rebudes per la meva posició científica i ètica en el tractament de l'ús problemàtic de drogues i utilització del Cànnabis, encara en règim d'il·legalitat per ajudar les persones a tractar la seva dependència química i alleujar altres dolències, aquest nou escenari que es comença a entreveure, no pot menys que emocionar-me.
Aquest assoliment, producte d'un gran esforç col·lectiu, suposa un punt d'abastiment per seguir avançant i construint eines de canvi per al bé comú, la salut i els drets. Continuarem treballant perquè el respecte pels drets humans es segueixi estenent com taca d'oli, per ajudar i protegir totes les persones.
