El cànem ha estat una font important d’aliments, fibres i medicaments durant milers d’anys en el món antic. Els documents més antics existents que descriuen l’ús de les llavors de cànem com a aliments i com a medicina procedeixen de la Xina. Hi ha una bona evidència que el cànem es va començar a usar com a font de fibra i com a medicament en tota la Conca del Mediterrani, des de llevant (Egipte) fins a ponent (el Marroc), uns quants segles abans de Crist (aC).
A mitjan segle XX, el Cànnabis (cànem inclòs) va quedar sotmès a un estricte sistema de fiscalització internacional, en quedar comprès entre les substàncies estupefaents contemplades en la Convenció Única de les Nacions Unides de 1961, pedra angular del règim prohibicionista encara vigent avui dia. A conseqüència d’això, el cultiu del Cànnabis va passar a estar virtualment prohibit, a excepció del cultiu per a fins científics i el cultiu de certes varietats amb una baixa concentració de principi actiu estupefaent, l’ús de les quals pot permetre’s per a fins estrictament industrials, com la producció de fibres i llavors. Les varietats de cànem industrial a Europa tenen nivells inferiors al 0,2 % de THC (delta-9-tetrahidrocannabinol).
Taula 1. Composició nutricional típica de diversos productes de llavors de cànem.
Font: Callaway and Pate, 2009.
Llavors de cànem com a font alimentària altament nutritiva
Taula 2. Valors nutricionals típics (mg/100 g)
de vitamines i minerals en llavors de cànem.
Per les propietats nutritives, el contingut en àcids grassos, vitamines, proteïnes i minerals, es recomana considerar les llavors de cànem i els seus derivats (com l’oli, la farina, etc.) com a fonamentals per a la dieta humana (vegeu les taules 1 i 2).
Les llavors de cànem tenen un sabor característic a nou i, de fet, actualment s’incorporen en molts preparats alimentaris com pa, pastissos, galetes, llets vegetals, gelats, etc.
Prop del 50% del mercat global d’oli de cànem es concentra en la indústria alimentària i de suplements nutricionals. L’altra meitat del comerç mundial se centra en aplicacions cosmètiques (sabons, xampús, cremes, etc.) i altres usos industrials (biodièsel, vernissos...).
Composició química
Els àcids grassos essencials (EFA) estan ben representats en l’oli de llavors de cànem. L’àcid linoleic “omega-6” (18:2n-6, LA) és present aproximadament en un 55% i l’omega-3 alfa linolènic (18:3n-3, ALA) es troba en un 20%. A més, s’han trobat quantitats significatives dels respectius productes metabòlics, com la presència d’àcid gamma linolènic (18:3n-6, GLA), que oscil·la entre l’1 i el 4%, i l’àcid estearidònic (18:4n-3, SDA), que es produeix al voltant del 0,5 - 2%. Tot i que la majoria dels olis vegetals tenen almenys algun dels EFA, és inusual que continguin quantitats tan altes dels dos, i també és inusual que es trobin en una proporció al voltant del 3:1 d’omega-6/omega-3, essent aquesta relació la recomanada per a la ingesta humana (Figura 1).
La composició de l’oli que s’obté a partir de la llavor de cànem fa que resulti molt interessant pels efectes beneficiosos que té per a la salut.
Figura 1. Composició dels àcids grassos de diferents olis vegetals.
A més, aquest oli també conté tocoferols, que poden reduir el risc de patir malalties cardiovasculars, càncer i degeneració macular causada per l’edat, a més de tenir propietats antioxidants, amb un contingut total de fenols superior al d’altres olis vegetals, com el de gira-sol o el de soia. Aquests tocoferols són coneguts per ser antioxidants importants amb un efecte positiu en l’estabilitat oxidativa dels olis. El tocoferol dominant en les llavors de cànem és el γ-tocoferol, seguit de l’α, β y δ-tocoferol; la mateixa composició en tocoferols es pot trobar en l’oli.
D’altra banda, aquest oli és ric en àcids grassos poliinsaturats (PUFA) i conté baixes concentracions d’àcids grassos saturats. Això últim és el que el fa realment interessant des del punt de vista nutricional, ja que avui dia la dieta és cada cop més rica en àcids grassos saturats i se n’intenta reduir la ingesta, a causa de la relació que tenen amb l’increment del colesterol total i el colesterol LDL i, per tant, amb el risc de patir malalties coronàries.
Convé destacar que tant les llavors com els olis de cànem estan lliures de gluten.
La farina de llavors de cànem és una font excel·lent de proteïnes fàcilment digerible. En la figura 2 es compara el perfil d’aminoàcids de la proteïna total en llavors de cànem, soia i ou. Les concentracions de proteïnes varien entre la llavor de cànem sencera (25%), les llavors de cànem espellofades (45%), la soia (32%) i l’ou (11%). La figura 1 il·lustra els valors individuals dels aminoàcids per 100 g de proteïna per proporcionar una comparació directa entre aquests productes.
L’interè́s recent en les proteïnes de cànem s’ha incrementat a causa del contingut excepcional d’aminoàcids que contenen sofre, és a dir, metionina i cisteïna i una quantitat sorprenentment alta d’arginina. Això el converteix en un complement nutricional ideal per a dietes proteiques, per augmentar la massa muscular.
Figura 2. Perfil d’aminoàcids de les proteïnes de la soia, llavors de cànem i clara d’ou. Les abreviatures són les recomanades per la IUPAC. Font: Callaway and Pate, 2009.
Importància dels àcids grassos en la salut
L’elevada concentració en PUFA el converteix en un oli d’importància especial en la nutrició humana. Així, per exemple, s’ha demostrat la relació entre els àcids grassos omega-3 i la disminució de risc de patir malalties cardiovasculars, de la proliferació de diferents tipus de càncer i l’efecte beneficiós en el tractament de malalties inflamatòries (com pot ser l’artritis reumatoide, la psoriasi o la malaltia de Crohn).
La presència de GLA serveix d’intermediari per a la síntesi de PUFA de cadena llarga, icosanoides i endocannabinoides, els quals juguen un paper molt important en processos vitals que van des del control de la inflamació i el to muscular fins a la iniciació de les contraccions durant el part.
En l’oli de llavors de cànem aquesta relació és de 3:1, amb una concentració adequada d’omega-3. Les societats de nutrició d’Alemanya i Suïssa recomanen una relació de 4:1 a 5:1, però tenint en compte que en les dietes a Europa Occidental la relació actual es troba al voltant de 10:1 (a causa de l’augment constant en la ingestió d’àcids grassos omega-6, sobretot per la inclusió en productes de menjars elaborats), l’ús de l’oli de llavor de cànem s’apropa al nivell recomanat. Això resulta de gran importància, ja que relacions altes d’omega-6 respecte de l’omega-3 promouen la patogènesi de moltes malalties, incloses les cardiovasculars, autoimmunitàries i el càncer, mentre que si es disminueix aquesta relació (omega-6/omega-3), és a dir, augmentant els omega-3, s’obtenen els efectes beneficiosos per a la salut.
