CBD per al tractament de l'adicció al tabac?

Malgrat que el cannabis està considerat com una “droga d'abús”, des de fa un temps es publiquen cada cop més treballs en literatura biomèdica dels que se'n extreu el fet que, o bé la planta, o bé alguns dels seus compostos, poden ésser útils per al tractament de les addiccions. Per exemple, una revisió recent mostra evidències actuals sobre la implicació del sistema endocannabinoide en la modulació de la conducta addictiva, i recull la investigació en animals respecte al possible paper d'alguns cannabinoides en el tractament de l'addicció als psicoestimulants¹. Més concretament ,hi ha evidències que indiquen que els fèrmacs agonistes dels receptors CB2 poden ésser útils per al tractament de l'addicció a la cocaína². També s'han publicat alguns estudis observacionals en els que es mostra com el cannabis pot ésser una alternativa sustitutiva a drogues més perilloses, incloent- hi l'alcohol³. Per últim, una altra revisió recent ha recopilat els estudis actuals centrats en les possibles propietats antiaddictives del CBD (cannabidiol)⁴. En aquest article es revisaràn les evidències existents avui dia per a poder considerar el cannabis en general, i el CBD en particular, com a possibles ajudes per a deixar de fumar.

El tabac en xifres

D'acord amb un informe de 2014 de l'Organització Mundial de la Salut (OMS)⁵, el fum del tabac conté més de 7.000 substàncies químiques, de les quals al menys 250 sabem que són perjudicials per a la salut i al menys 69 de les quals se sap que provoquen càncer. Segons aquest mateix informe, entre l'espectre d'enfermetats que poden causar fumar es troben els següents problemes mèdics: dificultats per a respirar, asma exacerbada, infeccions respiratòries, càncer (de laringe, orofaringe, esòfag, tràquea, bronquis, pulmó, leucèmia mieloide aguda, estòmac, pàncrees, ronyó, uretra, còlon, coll de l'úter i bufeta), enfermetat cardíaca coronària, atacs de cor, accident vascular cerebral, enfermetat pulmonar obstructiva crònica, osteoporosi, ceguera, catarates, periodontitis, aneurisma aòrtica, enfermetat vascular perifèrica ateroscleròtica, fractures de maluc, infertilitat i impotència.

Segons un altre estudi de la OMS, el tabac segueix éssent la principal causa mundial de mort previsible, mata aproximadament a uns 6 milions de persones l'any i causa pèrdues econòmiques valorades en més de mig bilió de dòlars⁶. L'últim informe del Global Tobacco Surveillance System, que recull dades de 22 països representant prop del 60% de la població mundial, reflexava que hi ha aproximadament 1300 milions de fumadors en aquella proporció del món estudiada, dels quals 205 milions havíen intentat deixar de fumar en els últims 12 mesos⁷. Segons la American Cancer Society, només al voltant d'entre el 4% i el 7% de les persones són capaces de deixar de fumar en qualsevol intent donat amb qualsevol mètode no medicamentós i al voltant del 25% dels fumadors que utilitzen medicaments poden romandre sense fumar durant més de 6 mesos. El consell psicològic i altres tipus de recolzament emocional poden augmentar les taxes d'èxit més que els medicaments per sí sols⁸.

Adicció a la nicotina o hàbit tabàquic?

Malgrat sembli que la teoría acceptada sobre l'adicció a les drogues és que es tracta d'una enfermetat crònica i recidivant del cervell, caracteritzada pel desig compulsiu de buscar i usar drogues, produïnt- se un deteriorament en el control sobre el seu consum malgrat les conseqüències negatives que produeix en l'individu i els qui l'envolten⁹, el cert és que aquesta visió de l'adicció com una enfermetat cerebral cada día es posa més en dubte per nombrosos experts¹⁰. De fet, al menys dos estudis han trobat que el tant per cent de persones que es recuperen de la seva adicció al llarg de la seva vida supera, en quasi tots els casos el 80%¹¹. Dels resultats d'aquests estudis també se'n extreu que l'adicció al tabac és la que menys taxes d'abandonament té.

Una d'aquestes raöns pot ésser l'interioritzat que està en la nostra societat el fet d'atribuïr l'addicció al tabac als efectes farmacològics de la nicotina. Si el fet d'atribuïr l'addicció a la substància utilitzada és un problema per a la comprensió de l'addicció a les drogues en general, en el cas de l'addicció al tabac esdevé paradigmàtic. El problema de l'addicció a les drogues en general, I de l'addicció al tabac en particular és, tal i com s'acaba d'explicar, el fet d'atribuïr el problema a una enfermetat del cervell causada per un agent farmacològic, quan en la base de tots els comportaments addictius el que hi ha és un hàbit instaurat. Un hàbit que s'instaura, no tant pels efectes de la substància en sí, com pels comportaments que esdevenen entorn a la seva cerca i consum. I els hàbits, per ésser conductes, són el difícils d'adreçar. En el cas concret de la nicotina, de fet, en models animals és molt complicat entrenar- los perquè esdevinguin adictes a una substància. I les taxes d'abandonament del tabac per medis farmacològics (incloent- hi pegats, xiclets o qualsevol altre preparat farmacèutic basat en la nicotina), com hem vist abans, són desoladorament baixes¹². Per tant, de totes les raöns per les quals el tabac és addictiu per a tanta gent, el fet que contingui nicotina sigui probablement la raó més feble. És justament el fet que sigui un hàbit, que generalment es va instaurant durant molt de temps, perllongant-se en la majoría dels casos durant anys, pel que és tant difícil d'esmenar. Els ésser humans establim els nostres comportaments quotidians mitjançant hàbits i quan més instaurat està un hàbit, més difícil és el canviar- lo. I encara més quan l'hàbit, com passa en el cas del tabac, és tan versàtil per l'individu que li fa servei tant en una conversació animada com quan es troba en un estat depressiu o esperant l'autobús i, en difinitiva, generalitzat a quasi cada aspecte de la seva vida, excepte dormir. Aquesta versatilitat i generalització fan al hàbit de fumar tan especial en el sentit de ser tan difícil de modificar.

Vaporitzar cannabis com a alternativa a fumar tabac

A mida que els usuaris de cannabis esdevenen conscients dels perills per a la salud que implica el fet de fumar, alguns d'ells tracten de passar de la vía fumada (on es genera combustió) a la vaporitzada (on no). De fet, como és sabut, els riscos de fumar es deriven precisament de la combustió del que es fuma, no dels productes que el que es fuma conté. Tot i així, si es consulten els estudis basats en enquestes sobre les víes preferides de consumir cannabis, la inmensa majoría (més del 90%) dels usuaria segueixen utilitzant la vía fumada, malgrat considerar alhora la vaporització com la vía més eficaç per a reduïr danys¹³. Tot i en llocs com Califòrnia, on els seus ciutadans tenen la fama de rendir especial culte a la salut, la vía preferida per a consumir cannabis en els dispensaris de marihuana medicinal és la vía fumada (emprada pel 86,1% dels entrevistats), molt per damunt de la vaporitzada (utilitzada pel 21,8%)¹⁴. És possible que aquests resultats estiguin en part sesgats perquè molts dels entrevistats fòssin previs consumidors de tabac que més tard, quan comencen a utilitzar cannabis, ho fan també fumant. També és sabut que molts consumidors de cannabis fumat aconsegueixen deixar de fumar no només “porros” sinò també tabac quan comencen a vaporitzar cannabis. En una carta recent publicada a la revista Addiction, Hindocha i col.laboradors mostren una sèrie d'exemples segons els quals el “vapeig” de cannabis s'acompanya d'una reducció del consum de tabac. Segons aquests investigadors: “podría haver raöns per ser optimistes sobre el potencial de vapejar. Si el vapeig pot reduïr la co-administració de cannabis i tabac, el resultat podría ser una reducció del consum/dependència de tabac entre els usuaris de cannabis i una reducció resultant en els danys associats al cannabis. Efectivament, si en el futur el vapeig de cannabis es converteix en una pràctica comuna, la pròxima generació de consumidors de cannabis podría no estar mai exposada prèviament a la nicotina ni tampoc al tabac”¹⁵.

El CBD en el tractament de l'hàbit tabàquic

El CBD està de moda. Si en els anys 90 les empreses de llavors competíen per obtenir la varietat amb més THC, ara competeixen per varietats més narcòtiques, és a dir, amb més alt contingut en CBD. No sabem si la raó obeeix a que els consumidors de cannabis s'han cansat de tanta “pujada” (les concentracions de THC en les marihuanes holandeses han baixat des del 2005 fins ara a raó d'un 0,22% per any¹⁶), a les campanyes de màrqueting de la indústria atribuïnt els efectes medicinals del cannabis al CBD, a un simple reflex del mercat en el qual el consumidor el que vol és un producte variat el proveeixi de diferents experiències en funció del que busca en cada moment concret, a una barreja de tot, o inclús a qualsevol altra raó. Una altra d'aquestes raöns és la moda del olis CBD, la majoría dels quals, malgrat no posar- ho a les etiquetes, contenen també quantitats de THC susceptibles de fer, per exemple, que un consumidor dóni positiu en un test de saliva de trànsit. Olis, d'altra banda, la legalitat dels quals és més que dubtosa per raöns en les que no entrarem.

El CBD té una acció encara no del tot coneguda sobre el sistema endocannabinoide. Tant que, depenent d'on llegim, trobarem mecanismes d'acció diferents en els que alguns articles aborden mecanismes d'acció que d'altres articles no inlouen, I al contrari. Així que deixo al lector sigui ell qui busqui per sí mateix quin és el mecanisme d'acció del CBD. Una revisió recent, citada abans¹⁷, sobre el possible paper del CBD com a fàrmac antiaddictiu, després de revisar dit mecanisme d'acció, conclou que “el CBD s'ha associat amb molts circuits neuronals implicats en l'adquisició de l'adicció i comportaments posteriors de cerca de drogues, pel que és un candidat farmacològic interessant per al tractament dels transtorns per ús de substàncies”.

Només hi ha un treball en el que s'hagi investigat el paper del CDB com a tractament per l'adicció de fumar tabac. En un estudi clínic pilot (un estudi pilot és un estudi amb un petit nombre d'individus amb l'objecte de provar una hipòtesi de treball abans de passar a una mostra més gran i per tant més costosa econòmicament), doble cec (ni investigadors ni pacients saben qui reb un tractament o un altre), aleatoritzat (els pacients són assignats al atzar a un tipus de tractament), controlat amb placebo (el fàrmac actiu es compara amb un fàrmac inactiu), es va comparar l'eficàcia del CBD amb un placebo en el tractament de l'adicció al tabac. Es vàren reclutar 24 fumadors consumidors de més de 10 cigarretes diàries i se'ls va proveïr amb un inhalador perquè en féssin ús cada cop que tinguéssin ganes de fumar. Per a 12 (6 dones) dels participants l'inhalador contenía CBD i pels altres 12 (6 dones) un placebo. El tractament va durar una setmana. Durant la setmana s'evaluaren diàriament les puntuacions de craving (desig de consumir tabac) i d'ansietat, així com en una entrevista de seguiment 21 díes després del tractament. Després de la setmana de tractament, el grup CBD va reduïr el seu consum de cigarretes en un 40%, diferència que no fóra significativa comparada amb el grup placebo, però aquestes diferències no es vàren mantenir als 21 díes. Ambdós grups vàren reduïr en la mateixa magnitud les seves puntuacions de craving i d'ansietat durant els 7 díes que va durar el tractament però, de nou, el día 21 vàren tornar a les condicions inicials. Els autors conclouen: “les dades preeliminars presentades aquí apunten que el CBD pot ésser eficaç en la reducció del consum de cigarretes en els fumadors de tabac, però, són necesaris estudis a més gran escala i amb un seguiment més perllongat per a poder evaluar les implicacions d'aquestes troballes”¹⁸.

Els autors d'aquest estudi presenten en el seu article una sèrie d'explicacions, basades en els efectes del CBD sobre el Sistema Endocannabinoide, que podríen explicar els resultats. Entre elles, l'acció del CBD sobre els receptors CB1 (com agonista invers dèbil), o les seves propietats com a inhibidor de l'enzim que degrada l'anandamida (FAAH), que poden ser accions relacionades amb la disminució de les propietats reforçadores de la nicotina. També presenten especulacions d'ordre psicològic, com la possible acció del CBD per a reduïr l'atenció envers les “claus” contextuals que poden estar implicades en el manteniment del consum de nicotina.

Però, resten dubtes per aclarir. Com ja s'ha explicat, en aquest estudi el craving cap al tabac es va reduïr igualment en el grup CBD i en el grup placebo, així com les puntuacions d'ansietat. Aquestes puntuacions es recolliren un cop per día, però no després de l'administració de cada inhalació amb el desig de fumar una cigarreta. És possible que en en termes generals el placebo sigui capaç de reduïr el desig de consumir i l'ansietat, ja que en l'evaluació del seguiment als 21 díes, quan ja cap grup utilitzava el dispositiu, les puntuacions es vàren normalitzar. Potser el CBD, al actuar com ansiolític¹⁹, pugui esdevenir un tractament sustitutiu per a deixar de manera progressiva el tabac, pel fet que la persona no es mostra tan ansiosa. En aquest estudi no es va evaluar l'eventual efecte ansiolític posterior a les inhalacions. En qualsevol cas, aquest estudi pilot aporta més evidències respecte al fet que l'adicció al tabac és més un hàbit que un efecte farmacològic de la nicotina. Si l'adicció al tabac fóra una qüestió d'adicció a la nicotina, després d'una setmana, on ja ha desaparegut el desig de consum i on s'ha reduït considerablement el nombre de cigarretes i per tant de nicotina, no hauríen de reaparèixer els símptomes d'abstinència que portéssin als individus a fumar tabac de nou. Per últim, com s'ha vist en l'epígraf anterior, moltes persones deixen de fumar quan comencen a vaporitzar. És possible per tant que el cannabis I/o el CBD inhalats per una vía diferent a la fumada puguin ser d'utilitat per a les persones que volen deixar de fumar. Com conclouen Morgan i col.laboradors, són necessaris més estudis al respecte. El que sembla clar és que fumar, més que una adicció a una droga (la nicotina), és un hàbit, I com tot hàbit, interrompre'l produeix ansietat. En aquest sentit, substituïr el tabac pel cannabis i/o CBD vaporitzat pot ésser una mesura substitutiva interessant que necessita de més evidència abans que la donem per confirmada.

1. Olière S, Joliette-Riopel A, Potvin S, Jutras-Aswad D. 2013. Modulation of the endocannabinoid system: vulnerability factor and new treatment target for stimulant addiction. Front Psychiatry. 4:109. doi: 10.3389/fpsyt.2013.00109.
2. Morales M, Bonci A. 2012. Getting to the core of addiction: Hooking CB2 receptor into drug abuse? Nat Med. 18(4):504-5. doi: 10.1038/nm.2722.
3. Per exemple: Reiman A 2009. Cannabis as a substitute for alcohol and other drugs. Harm Reduction Journal. 6:35. doi: 10.1186/1477-7517-6-35; Lucas P, Walsh Z, Crosby K, Callaway R, Belle-Isle L, Kay R, Capler R, Holtzman S. 2015. Substituting cannabis for prescription drugs, alcohol and other substances among medical cannabis patients: The impact of contextual factors. Drug Alcohol Rev. doi: 10.1111/dar.12323.
4. Prud'homme M, Cata R, Jutras-Aswad D. 2015. Cannabidiol as an intervention for addictive behaviors: A Systematic review of the evidence. Subst Abuse. 9:33-8. doi: 10.4137/SART.S25081.
5. http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/112833/1/9789241506939_eng.pdf
6. Informe OMS sobre l'epidèmia mundial de tabaquisme, 2013. http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/85382/1/WHO_NMH_PND_13.2_spa.pdf?ua=1
7. http://gatsatlas.org/ - section_read
8. http://www.cancer.org/healthy/stayawayfromtobacco/guidetoquittingsmoking/guide-to-quitting-smoking-success-rates
9. https://www.drugabuse.gov/publications/drugfacts/understanding-drug-abuse-addiction
10. Una contundent crítica basada en evidències al model d'enfermetat en l'adicció poden trobar-se aquí: https://www.researchgate.net/publication/282211489_Que_es_y_que_no_es_la_adiccion_Evidencia_cientifica_disponible; http://www.peele.net/lib/truth_1.html; i aquí una altra crítica menys exhaustiva però igual de contundent en llengua anglesa: http://www.peele.net/lib/truth_1.html
11. Lopez-Quintero, C., Hasin, D. S., de los Cobos, J. P., Pines, A., Wang, S., Grant, B. F., Blanco, C. 2011. Probability and predictors of remission from life-time nicotine, alcohol, cannabis or cocaine dependence: Results from the national epidemiologic survey on alcohol and related conditions. Addiction, 106(3), 657-669; doi: 10.1111/j.1360-0443.2010.03194.x; Heyman, G. M. 2013. Quitting drugs: quantitative and qualitative features. Annual Review of Clinical Psychology, 9, 29-59. doi: 10.1146/annurev-clinpsy-032511-143041.
12. Al lector interessat en aquest aspecte en concret el remeto al llibre A critique of nicotine addiction, dels psicòlegs Hanan Frenk i Reuven Dar: https://www.gwern.net/docs/nicotine/2002-frenkdar.pdf, o a qualsevol dels treballs posteriors dels autors del mateix, alguns dels quals es poden trobar fàcilmente a Internet.
13. The High-Way Code—Cannabis. http://www.globaldrugsurvey.com/wp-content/uploads/2014/04/High-Way-Code_Cannabis1.pdf.
14. Reinarman C, Nunberg H, Lanthier F, Heddleston TJ. 2011. Who are medical marijuana patients? Population characteristics from nine California assessment clinics. Psychoactive Drugs. 43(2):128-35. https://goo.gl/2s6lxy.
15. Hindocha C, Freeman TP, Winstock AR, Lynskey MT. 2016. Vaping cannabis (marijuana) has the potential to reduce tobacco smoking in cannabis users. Addiction. 111(2):375. doi: 10.1111/add.13190.
16. Niesink RJ, Rigter S, Koeter MW, Brunt TM. Potency trends of Δ9-tetrahydrocannabinol, cannabidiol and cannabinol in cannabis in the Netherlands: 2005-15. 2015. Addiction. 110(12):1941-50. doi: 10.1111/add.13082.
17. Veure nota 4.
18. Morgan CJ, Das RK, Joye A, Curran HV, Kamboj SK. 2013. Cannabidiol reduces cigarette consumption in tobacco smokers: preliminary findings. Addict Behav. 38(9):2433-6. http://goo.gl/NPvsMm.
19. Martin-Santos R, Crippa JA, Batalla A, Bhattacharyya S, Atakan Z, Borgwardt S, Allen P, Seal M, Langohr K, Farré M, Zuardi AW, McGuire PK. 2012. Acute effects of a single, oral dose of d9-tetrahydrocannabinol (THC) and cannabidiol (CBD) administration in healthy volunteers. Curr Pharm Des. 18(32):4966-79.