Durant l’any 2014, la Fundación CANNA ha realitzat un estudi en el qual es van analitzar 55 mostres de Cànnabis procedents de 31 clubs socials de Cànnabis de Catalunya. L’objectiu va ser conèixer els microorganismes que poden estar presents i donar informació sobre la potència mitjana del Cànnabis que es dispensa. Els resultats d’aquest estudi es van presentar al Parc Científic de la Universitat de Barcelona a l’octubre.
per Fundación CANNA
ANÀLISI MICROBIOLÒGIC: Realitzat pel professor de farmacologia Manuel Pérez Moreno
El Cànnabis, com qualsevol altra planta o aliment, és susceptible de contaminar-se amb diferents microorganismes des del moment del cultiu fins al del processament, la conservació i la dispensació. En general, podem dir que com millors han estat les pràctiques que s’han portat a terme durant aquest procés, menor serà la càrrega microbiològica. Per tant, la quantitat total de microorganismes presents és un indicador de com ha estat portat a terme aquest procés. D’altra banda, hem de fixar-nos en quins organismes dels presents representen un risc per al consumidor.
Entre els microorganismes potencialment patògens que podem trobar al Cànnabis hi ha els fongs de gènere Aspergillus, els quals engloben diverses espècies, algunes potencialment perilloses per a la salut. Generalment, les espores d’aquests fongs es troben a l’ambient i són capaces de desenvolupar-se en un grup ampli de medis, des de materials en descomposició fins a parets, sempre en condicions altes d’humitat. El risc per a la salut d’aquests fongs ve per dues vies, i una és la capacitat que tenen algunes espècies de produir micotoxines; aquestes micotoxines, anomenades aflatoxines, són substàncies altament cancerígenes. La segona via és la capacitat d’envair els teixits humans, que provoca el que es denomina aspergil·losi. En aquesta patologia, el fong comença a desenvolupar-se en el cos humà i, per combatre’l, el cos el recobreix de cèl·lules que acaben convertint-se en una massa denominada aspergil·loma. Tot i que la majoria de persones que presenten un sistema immunològic sa poden combatre la presència d’aquest fong, per als consumidors immunodeprimits presenta un risc molt elevat.
Les espores d’aquests fongs són inhalades en el procés de fumar i, tot i que les que es troben en contacte amb la combustió es destrueixen, la resta pot passar fàcilment als pulmons. Un Cànnabis que no ha estat prou assecat és un medi de cultiu ideal per al desenvolupament d’aquest tipus de fongs. Altres fongs que poden estar presents són els del gènere Penicillium. Aquests fongs poden suposar un problema per a persones sensibles (al·lèrgiques). També es van trobar altres fongs, com els del gènere Mucor.
Els enterobacteris acostumen a habitar al sòl i als fems. La presència d’aquests bacteris indica una mala manipulació del producte, en la qual no s’han pres les mesures higièniques oportunes. L’ús d’adobs orgànics d’origen animal mal compostats també comporta un risc de contaminació. Alguns d’aquests enterobacteris que poden estar presents al Cànnabis són l’E.coli i la Salmonella. La forma d’entrar en contacte amb aquests microorganismes, al contrari que amb els fongs, és a l’hora d’elaborar la cigarreta. Quan manipulem amb el dits una mostra contaminada i, posteriorment, toquem un aliment o ens portem els dits a la boca, els microorganismes contaminants poden entrar a l’organisme.
Per a la determinació de la càrrega microbiològica, es van pesar 100 mg de cada mostra, prèviament homogeneïtzades, i es van diluir en solució salina. Després de realitzar una sèrie de dilucions, es van sembrar en plaques de cultiu diferents que contenen tots els nutrients necessaris per al desenvolupament dels microorganismes. Es van utilitzar plaques específiques per al creixement general i d'altres per al desenvolupament d’enterobacteris i fongs. Per afavorir-ne el creixement es van incubar en estufes de cultiu a la temperatura adequada. Tan bon punt els microorganismes comencen a créixer, apareixen com una massa de diferents colors i formes. Cadascuna d’aquestes masses es denomina colònia, i el valor que obtenim és la quantitat d’unitats formadores de colònia per gram de producte. Els bacteris que van presentar el creixement es van aïllar i es van identificar mitjançant mètodes comercials establerts. Les colònies de fongs que es van formar a les plaques corresponents es van aïllar i tintar per a la identificació posterior en el microscopi. Mitjançant l’observació de les estructures es van classificar en els diferents gèneres. De totes les mostres analitzades, només se’n van trobar 3 que presentessin Aspergillus.
Respecte de la càrrega microbiana total, un dels problemes amb els quals ens trobem és que no hi ha referències que indiquin quin nivell màxim de microorganismes es considera segur per al consum de Cànnabis amb fins lúdics. Com a referència, per a l’ús com a medicament no hauria de superar les 100 CFU/g de microorganismes presents i 10 CFU/g de fongs i llevats.
PROCEDIMENT EXPERIMENTAL
1. CATALOGACIÓ DE MOSTRES
2. HOMOGENEÏTZACIÓ
Realitzada amb l’ajuda d’una balança i un molinet de laboratori.
3. DILUCIÓ
Tubs d’assaig estèrils
4. SEMBRA I CREIXEMENT
Estufa de laboratori
5. AÏLLAMENT
6. IDENTIFICACIÓ
7. QUANTIFICACIÓ
- X= CFU/g
- X= núm. de colònies x 10 μl x 10 ml. x 10 mg.c
8. RESULTATS
M-51 i M-52 són la mateixa mostra.
ANÀLISI DE POTÈNCIA: Portat a terme per l’enginyer agrícola i biotecnòleg Ignacio García
La tècnica emprada per a la quantificació de THC i CBD en les mostres estudiades va ser la cromatografia de gasos amb detector de ionització de flama (GC-FID). Mitjançant aquesta anàlisi, la quantitat de cannabinoides quantificats és la suma dels cannabinoides àcids i neutres presents, ja que en emprar calor en l’anàlisi es produeix la descarboxilació dels cannabinoides àcids. És una representació aproximada del que ocorre quan fumem.
Previ a l’anàlisi de les mostres, es va procedir a la validació del mètode analític. Aquest és un requisit indispensable a l’hora de quantificar els cannabinoides, doncs permet tenir la seguretat que els resultats obtinguts són fiables.
En primer lloc, es va procedir al calibratge, mitjançant l’ús d’estàndards certificats, dels cannabinoides CBD i THC. La recta de calibratge va resultar ser lineal per als dos cannabinoides. També es van avaluar la repetibilitat, la reproductibilitat del mètode i la recuperació.
Un cop realitzades aquestes comprovacions, es va procedir a l’anàlisi de les mostres
La mitjana de THC de les mostres que presentaven una ràtio CBD/THC inferior a 1 (és a dir, on predomina el THC davant del CBD) va ser d’un 12,16%. Només es van trobar dues mostres la concentració de CBD de les quals superava la de THC (ràtio CBD/THC superior a 1).
Resultats
Aquestes dades poden servir de punt de partida per a futurs estudis que permetin conèixer l’evolució de la potència i de la presència de mostres amb un alt CBD dispensades als CSC.
