Dr. José Carlos Bouso - Psicòleg clínic, doctor en farmacologia - Fundació ICEERS
El principal problema sanitari al qual fan front els usuaris de drogues il·legals en general, i els consumidors de Cànnabis en particular, és que del producte que estan consumint se’n desconeixen 1. el procés de fabricació i/o cultiu, 2. la puresa, els aglutinants i altres productes químics i/o biològics presents, 3. els efectes sobre la salut d’aquests productes, i 4. com ha estat manipulat, conservat i venut al comprador.
Per més fort que sigui el nostre organisme i, generalment, contraresti els efectes dels productes contaminants (almenys en el cas de la marihuana, no en el de moltes altres drogues), només amb els productes que són il·legals s’està mancat d’uns serveis públics encarregats de garantir la seguretat del que es consumeix. És fàcil trobar a Espanya exemples dramàtics d’intoxicacions massives per consum de productes que no han passat controls mínims de qualitat. El més dramàtic que es recorda és el de l’oli de colza adulterat el 1981, que va afectar més de 20.000 persones, a moltes de les quals els va deixar seqüeles irreversibles, i en va matar més de 300. Per no parlar de les sobredosis accidentals causades pel desconeixement del producte que s’està consumint.
Aquest problema endèmic també el pateix la comunitat cannàbica, sobretot la dels malalts que s’automediquen amb Cànnabis, i no ho evita el fet que la marihuana sigui una planta. En qualsevol dels moments del procés de cultiu, assecament, curació, manipulació, transport i conservació de la marihuana destinada al consum humà, si no s’estableixen unes cures mínimes amb els adobs amb els quals es pretén fer créixer les plantes, amb la higiene de qui en manipula la manicuració i la transacció i amb les condicions de conservació, pot ocórrer que la marihuana que ingereixi el destinatari adquireixi algun tipus de contaminant, principalment fongs, bacteris i pesticides. Si bé la majoria d’aquests possibles contaminants presents a la marihuana no suposen cap risc per a la salut de la majoria de les persones, sí que n’hi ha d’altres que poden acabar essent perjudicials, sobretot per a les que en fan un ús medicinal.
Com que els bacteris i els fongs són ubics en gairebé qualsevol ecosistema, és molt probable que la marihuana pugui estar contaminada per algun. També les condicions de cultiu, com l’ús de pesticides, poden fer que persones sensibles a productes químics puguin patir al·lèrgies derivades del consum de marihuanes tractades amb un ús desproporcionat de pesticides. Com que aquests fongs i bacteris abunden en el medi ambient, la seva presència no ha de generar problemes en l’usuari necessàriament, doncs és quelcom habitual estar-hi en contacte. De fet, la majoria dels usuaris de Cànnabis no els experimenta. El problema és quan aquests contaminants es troben en paràmetres per sobre del que l’organisme és capaç de contrarestar. El fong Aspergillus és el microorganisme que més problemes mèdics ha causat en usuaris de marihuanes contaminades. Això es deu al fet que, en inhalar-lo, les espores poden quedar-se instal·lades als pulmons i produir una infecció que molts cops requerirà un tractament mèdic. Al seu torn, els bacteris Escherichia coli o Salmonella també són fàcilment transmissibles si qui manipula la marihuana no té cura de la higiene personal de les mans. Una marihuana manipulada sense aquesta cura de la higiene pot quedar contaminada de bacteris que, en tocar-la l’usuari amb les mans, corre el risc que entrin a l’organisme si es porta els dits a la boca o toca algun aliment. Tot i que la majoria de les persones posseeix un sistema immunitari capaç de lluitar naturalment contra una possible infecció, persones que s’automediquen amb Cànnabis i que pateixen algun tipus de dèficit immunitari poden ser més sensibles a patir infeccions derivades de contaminants microbiològics.
Presentació dels resultats de la
Fundación CANNA a la Universitat
de Barcelona.
La Fundación CANNA acaba d’elaborar un informe que va ser presentat el proppassat 25 d’octubre al Parc Científic de la Universitat de Barcelona, en el qual mostra els resultats microbiològics realitzats sobre 55 mostres de marihuana, així com dels principals cannabinoides presents en aquestes mostres. Les mostres provenien de 31 clubs o associacions cannàbiques. L’anàlisi microbiològica va ser realitzada per Manuel Pérez Moreno, farmacèutic i professor de Farmacologia de la universitat Alfonso X el Sabio, i l’anàlisi de contingut de cannabinoides, per Ignacio García Álvarez d’Eulate, enginyer tècnic agrícola i biotecnòleg de la Fundación CANNA.
La Fundación CANNA és una iniciativa sense ànim de lucre de l’empresa CANNA, que estudia i investiga la planta del Cànnabis i els seus principis actius. A més de recolzar projectes d’investigació i disposar d’un servei d’assessorament als usuaris de Cànnabis, posseeix un laboratori on es realitzen diferents tipus d’anàlisis, amb el propòsit de conèixer el contingut de cannabinoides i de possibles contaminants microbiològics (bacteris i fongs) presents en els diferents preparats a base de Cànnabis. Aquest servei d’anàlisi no està destinat a particulars, sinó a centres d’investigació, clubs i associacions cannàbiques i empreses relacionades.
Respecte de les anàlisis microbiològiques, es van analitzar 55 mostres d’un pes aproximat de 300 mg cadascuna, i es va procedir a determinar la càrrega bacteriana (absència o presència de bacteris, així com identificació en cas de trobar-ne) i fúngica (especialment, la presència o absència del fong Aspergillus). La manipulació de les mostres es va realitzar en condicions idònies d’esterilització, per evitar la presència de contaminants aliens a les mostres que poguessin deure’s al procés de manipulació. Cada microorganisme detectat es va aïllar i es va procedir a identificar-lo seguint mètodes rutinaris de detecció i identificació de colònies fúngiques (observació en plaques de Petri i amb microscopis òptics). La presència i identificació de la possible presència de bacteris es va realitzar igualment d’acord amb tècniques de laboratori habituals l’explicació detallada de les quals escapa d’una descripció divulgativa per l’elevada complexitat tècnica.
De les conclusions de l’informe que la Fundació CANNA m’ha enviat per a l’escriptura d’aquest article, la més important és l’absència d’enterobacteris, la qual cosa, segons l’informe tècnic, pot deure’s al fet que les mostres no han estat adobades amb fertilitzants orgànics naturals sense esterilitzar, o bé s’han emprat fertilitzants orgànics sintètics, a més d’indicar unes bones condicions higièniques a l’hora de manipular i dispensar el Cànnabis. Respecte de la resta de càrrega bacteriana, es troba dins dels paràmetres normals en què es troba en altres productes de consum humà, la qual cosa és indicativa d’un tractament acceptable de tall, assecament, envasament i transport, si bé hi ha mostres que denoten una millor cura que d’altres, per la qual cosa les condicions poden ser millorables. Concretament, es van trobar 5 mostres amb càrregues bacterianes altes, malgrat estar dins dels marges normals. En qualsevol cas, aquesta eventual “normalitat” es desconeix si és aplicable a la marihuana fumada, ja que no es coneixen aquests paràmetres de “normalitat”, per la qual cosa no es pot assegurar que els paràmetres trobats estiguin dins dels marges de normalitat per a la marihuana fumada o vaporitzada.
Respecte de la càrrega fúngica, es van trobar 3 mostres amb presència del fong Aspergillus que, encara que en petites quantitats, estarien completament desaconsellades per al consum humà per l’elevada toxicitat. També es van trobar diferents espècies de fongs en 5 mostres, probablement perquè la temperatura i humitat d’emmagatzematge no han estat òptimes, que en desaconsellarien el consum humà. 5 mostres més presenten també una càrrega fúngica important i se n’hauria d’evitar el consum. Per últim, 15 de les mostres presentaven un perfil de qualitat excel·lent que denota una cura exquisida en tot el procés de cultiu i manipulació.
Un tractament acceptable de tall, assecament, envasament i transport milloraria el risc de possibles altes concentracions bacterianes en plantes ja destinades al consum.
Per analitzar les concentracions de THC i CBD s’utilitzen tècniques cromatogràfiques (cromatografia de gasos), el mètode de les quals es va procedir a validar prèviament a la realització de les anàlisis. La validació d’un mètode cromatogràfic és indispensable per garantir la validesa dels resultats, i només es van trobar 4 mostres amb una proporció CBD/THC superior a 1, és a dir, que tenien majors concentracions de CBD que de THC. La mitjana de THC trobada en les 55 mostres analitzades va ser del 12,16%. La mostra més alta va ser del 19,72% i la més baixa del 6,13%. Cal recordar que el CBD, que no és psicoactiu, contraresta els efectes psicoactius del THC, per la qual cosa mostres amb un contingut alt de THC i un contingut baix de CBD seran més psicoactives que mostres amb un contingut superior de CBD, encara que el THC segueixi essent alt. Això, des d’un punt de vista recreatiu, té unes implicacions respecte del nivell de psicoactivitat que experimentarà la persona, però per als usuaris medicinals és quelcom molt important, doncs el CBD, contrarestant els efectes psicoactius del THC, no només no en contraresta les propietats medicinals, sinó que n’aporta de pròpies. És una bona notícia, per tant, observar que, tot i que tímidament, els clubs i les associacions cannàbiques es comencen a preocupar de cultivar varietats que puguin ser útils des d’un punt de vista medicinal.
A causa de la variabilitat en concentracions de cannabinoides que pot existir en cultivar una mateixa planta, en el procés d’assecament, curació, conservació, etc., el coneixement de les diferents concentracions de THC i CBD de les diferents varietats que es distribueixen als clubs i les associacions cannàbiques és molt important perquè l’usuari no s’emporti ensurts i sàpiga més precisament com li afectarà psicològicament el producte que està consumint. De la mateixa manera, una mateixa varietat no tindrà necessàriament la mateixa proporció de cannabinoides, per això és interessant conèixer-ne la proporció en cadascun dels “lots” finals que es dispensaran.
En conclusió, els resultats més interessants d’aquest estudi de la Fundación CANNA mostren que cal mantenir una bona cura en la manipulació de les mostres que es dispensaran en els diversos clubs i associacions, per tal d’evitar possibles microorganismes i contaminants que puguin ser perjudicials per a la salut, a més de proporcionar dades fiables sobre el contingut mitjà dels cannabinoides presents, els quals, a més de donar informació sobre el patró de consum, permetran desenvolupar estudis comparatius en anys posteriors. Hem vist que hi ha una quantitat no menyspreable de mostres que no serien aconsellables per al consum humà, i menys per a persones que s’automediquen amb Cànnabis. Si bé de les 55 mostres analitzades només una minoria no seria apta per al consum humà per l’alta càrrega i diversitat bacteriològica i/o fúngica, aquest fet hauria de posar en alerta les associacions i els clubs respecte del fet que poden estar venent mostres que no haurien de ser aptes per al consum dels associats.
Aquest informe de la Fundación CANNA és de màxim interès precisament per això: hauria de servir perquè a les associacions i els clubs cannàbics es tingués una cura especial en els processos de cultiu, manipulació i conservació de les mostres de marihuana que distribueixen entre els associats. La segona implicació inqüestionable és que s’ha de seguir potenciant la possibilitat que no només clubs i associacions, sinó també el conreador i l’usuari de Cànnabis, puguin tenir accés a controls d’anàlisi del material que utilitzen; quelcom, d’altra banda, que també hauria de ser responsabilitat de l’Administració pública. En aquest sentit, la Fundación CANNA ha fet una labor interessantíssima amb la realització d’aquest estudi, permetent conèixer millor quina és la qualitat d’algunes de les mostres que circulen actualment al mercat de la marihuana, quelcom que, d’altra banda, hauria de correspondre a l’Administració pública (si no la realització d’aquesta mena d’anàlisis, sí recolzar-les i finançarles).
Protegir la salut pública no és només prevenir que les persones consumeixin marihuana, sinó que les que ho fan consumeixin uns productes no més perjudicials per a la salut que els que produeix la pròpia marihuana. Això, que és un fet per a productes clarament perjudicials per a la salut, com els menjars rics en greixos saturats o tants altres productes de consum humà que utilitzats en excés poden ser perjudicials per a la salut, hauria de ser una norma també per a qualsevol producte de consum humà, sigui de procedència legal o illegal.
