Els flavonoides són metabòlits secundaris polifenòlics comunament amb un grup cetona i normalment pigments de coloració groga, d’on en procedeix el nom (del llatí flavus, “groc”). Dins dels flavonoides podem diferenciar quatre grups principals: els flavonoides, els isoflavonoides, els neoflavonoides i els antocians, però per a no complicar les coses ens hi referirem amb el terme comú de flavonoides.
Les plantes carnívores, com la Dionaea
muscipula, posseeixen un tipus de flavonoide
a les flors i fulles que compleix una
funció d’atracció dels insectes que
els serveixen d’aliment.
La biosíntesi dels flavonoides segueix la via metabòlica del fenilpropà, en la qual a partir de l’aminoàcid fenilalanina es forma el cumaril-SCoA que, conjugat amb el malonil-CoA, creen un grup de substàncies anomenades calcones que constitueixen l’esquelet per a la biosíntesi de tots els flavonoides i antocians.
Aquesta reacció està catalitzada per l’enzim calcona sintasa, que pertany a la família de les policètid sintasa (PKS). Aquesta família PKS conté també l’olivetol sintasa, que és la responsable de la síntesi dels cannabinoides.
Els flavonoides exerceixen un espectre ampli de funcions en les plantes, principalment com a pigments de colors grocs als pètals de les flors amb la funció d’atraure els insectes polinitzadors, o de colors blaus (antocians) amb la funció de captar certes longituds d’ona de la llum, fet que permet a la planta reconèixer el fotoperíode. Molts d’aquests flavonoides també estan implicats en la filtració dels raigs ultraviolats protegint les plantes. A les cèl·lules, els flavonoides tenen funcions de reguladors del cicle cel·lular. Certs flavonoides se sintetitzen a les arrels de les plantes i tenen papers clau en l’establiment de fongs simbiòtics o de micorizes i, alhora, en combatre les infeccions causades per fongs patògens.
Els flavonoides tenen grans activitats farmacològiques en models “in vitro” com: antioxidants, antiinflamatòries, antial·lèrgiques, antibiòtiques, antidiarreiques i contra el càncer. En models “in vivo” no s’ha pogut demostrar l’activitat antioxidant i tampoc s’han pogut relacionar directament amb l’efectivitat contra el càncer. Alguns estudis semblen indicar que una dieta rica en flavonoides pot disminuir el risc de càncer però no s’ha trobat significació estadística.
A la planta de Cànnabis hi trobem diversos flavonoides com la Cannflavina A, la Cannflavina B, la Cannflavina C, la Vitexina, la Isovitexina, l’Apigenina, el Kaempferol, la Quercetina, la Luteolina i l’Orientina. La distribució en la planta varia en funció de cada flavonoide, però en les arrels del Cànnabis no se n’hi han trobat. En les fulles i flors de Cànnabis el contingut total de flavonoides pot arribar a ser de fins al 2,5% del pes sec, mentre que en les llavors i arrels es gairebé nul. Alguns estudis suggereixen que la distribució i la concentració dels flavonoides poden ser d’utilitat com a caràcter quimiotaxonòmic al Cànnabis. Tot seguit proporcionarem una descripció breu de les propietats terapèutiques d’aquests flavonoides. La majoria d’aquests compostos són solubles en aigua, amb la qual cosa es podrien explicar certes accions terapèutiques de les infusions i les decoccions en aigua de Cànnabis, ja que els cannabinoides són molt poc solubles en aigua.
Les Cannflavines A, B i C
Tenen activitat antiinflamatòria perquè exerceixen una acció inhibidora sobre la via inflamatòria de les prostaglandines. Aquest mecanisme d’acció és compartit amb altres terpens presents en la planta de Cànnabis, i aporta una major sinergia i efecte antiinflamatori al que ja exerceixen els cannabinoides.
La Vitexina i la Isovitexina
Aplicabilitat terapèutica en la malaltia de la gota inhibint la peroxidasa tiroïdal.
El Kaempferol
Sembla que podria tenir activitat antidepressiva i que una dieta rica en kaemferol podria reduir el risc de patir càncers i malalties coronàries. Tot i que discutida, el Cànnabis sembla tenir certa acció antidepressiva en alguns casos, així que la presència de kaempferol a la planta podria aportar un efecte sinèrgic amb els cannabinoides.
L’Apigenina
Ha demostrat reduir els efectes secundaris de la Ciclosporina A, immunosupressor que s’administra durant els trasplantaments d’òrgans per evitar el rebuig de l’òrgan per part del cos. S’ha demostrat també que l’Apigenina és una de les poques substàncies amb capacitat d’estimular el transportador de monoamines alterant els nivells de neurotransmissors. Recentment s’ha vist que l’Apigenina actua sobre els receptors de GABA exercint accions ansiolítiques i sedants. Aquesta via d’acció és comuna amb els cannabinoides, així que podria influir en una possible sinergia en els efectes ansiolítics i sedants que té el Cànnabis.
La Quercitina
Inhibeix enzims virals i pot tenir acció antivírica, i també inhibeix la producció de prostaglandines exercint efectes antiinflamatoris. De nou, observem un altre compost que pot produir sinergia amb els cannabinoides augmentant l’acció antiinflamatòria. Un estudi recent semblaria aportar dades de l’aplicabilitat terapèutica de la quercitina en la fibromiàlgia per l’acció antiinflamatòria. Com s’ha demostrat, el Cànnabis té efectes terapèutics en casos de fibromiàlgia i llavors és possible que la conjunció de l’acció de la quercitina amb la dels cannabinoides sigui una font de sinergia. Així mateix, la quercitina és una inhibidora de l’enzim Mono Amino Oxidasa (MAO) que està implicada en el metabolisme de neurotransmissors i fàrmac; cal tenir-ho en compte per possibles interaccions amb alguns fàrmacs específics.
La Luteonina i l’Orientina (glucòsid de luteonina)
Posseeixen activitats farmacològiques demostrades en estudis preclínics, com antioxidants, antiinflamatòries, antibiòtiques i per a combatre el càncer. Uns altres dos compostos que poden influir positivament en la possible sinergia amb els cannabinoides.
Al final d’aquest article hem pogut verificar que hi ha altres classes de substàncies actives en la planta de Cànnabis, i que els efectes d’aquesta podrien estar clarament influïts per la possible sinergia aportada per la combinació dels efectes dels cannabinoides, els terpens i els flavonoides. Així, l’efecte antiinflamatori de la planta de Cànnabis veiem que és possiblement el més afectat per una probable sinergia, ja que els tres grups de compostos convergeixen en mecanismes d’acció similars o complementaris.
